Hola Jordi! Primerament enhorabona per aquest blog. Comentant el que dius, diuen que les dones intel·ligents poden trobar un home fet una ruïna i ocasionalment aconsegueixen amb èxit reeixir-lo. Però que quan les dones que troben un home eixerit com cal, totes tenen èxit convertint-lo en una ruïna. Això és el que diuen, jo no ho he experimentat, per tant no t'ho puc assegurar :(
Jo m'atreveixo a respondre : Perquè ja tenen la vida muntada, i còmode, encara que no siguin feliços del tot, .... tenen fills.... i és preferible un vell conegut que un sabi per conèixer !!! Canviar la situació és un enrenou en molts sentits i problemes.... i no tothom s'atreveix fer un canvi de vida ! les dones també n'hi han moltes que aguanten els homes i també no són felices !
Mira Jordi, això va com va... Jo he sigut un dels homes que vaig ser profundament infeliç amb una dona, tot i que també vaig ser-hi molt feliç. Ara torno a estar amb un altre amb la que estic com mai havia estat amb l'altre. Però potser els homes que els agraden els homes són més feliços? És tot més perfecta i no hi han problemes? mmmmm Crec que no. En conec uns quants que tenen relacions més corcades que la de molts matrimonis infeliços que també conec... Qualsevols tipus d'estructura familiar que es vulgui muntar i que suposi la interelació de dos (o més) essers porta friccions. La manera de solucionar aquestes friccions equivaldrà a la felicitat de la parella, trio o el que sigui...
Ole, ole, això s'anima. El que us voldria dir, és que agraeixo molt els vostres comentaris i m'agradaria que parlessim tots amb tots, eh? També podem utilitzar pseudònims, així potser ens sentirem més lliures d'opinar el que volguem, no? Deixo caure una idea sobre el tema: he pensat que tot possiblement sigui molt més senzill? Heu pensat mai en l'instint animal?
Ja sé que tu penses que tots som d'alguna manera bisexuals, però responent a la teva pregunta, el fet que molts homes acabin sent profundament infeliços pot ser degut a moltes causes i no precísament pel fet d'estar amb les dones. Pot ser degut a les pròpies frustracions, no trobes? Personals, professionals, existencials... I en quant al fet de que, diem-ne per "instint", vagin darrera les dones pot ser per què en la natura cal la unió dels dos sexes, femení i masculí, per tal que s'esdevingui la procreació, si no, no existiríem!
Estic d'acord amb la nausica. Et prometo Jordi que en el meu cas la bisexualitat no està gens desenvolupada... vaja no em crida... Però en canvi la unió amb una persona del sexe opost sempre m'ha agradat. Crec que molta infelicitat dels homes casats és deguda a la seva propia falta de seguretat amb la relació i els problemes d'encaix que comporta i la possibilitat de fills tampoc no ajuda, és molta resposabilitat. Lo de l'instint animal... Que vols que et digui. Hi han especies molt competitives en que els mascles dominants s'imposen sobre els altres mascles... no serà el teu cas? ;-)
Jo estic d'acord amb el primer comentari d'en Ramon, quan diu que qualsevol estructura familiar de qualsevol tipus porta friccions. De fet la pregunta també podria ser: Per què la majoria de dones van darrere dels homes, quan moltes (o algunes) acaben essent profundament infelices amb ells?
Jo crec que les persones estem continuament rebent informació, processant-la, plantejant-nos coses noves i replantejant-nos coses que pensàvem que teníem ben enteses. O sigui, estem en canvi constant. Això és cosa de la societat moderna, abans la gent es casava, tenia fills i els diumenges a missa perquè era lo natural i normal. Abans, es tenia una feina es feia durant tot el dia i s'ha acabat. La societat moderna ens porta un nou concepte per absolutament tothom, i que l'ha introduït la Nausica, és l'autorealització. Abans això era cosa d'artistes i artesans, i encara. Un concepte que els intel·lectuals no s'havien plantejat mai tan com ara és la felicitat, ja que la infelicitat és cada dia més profunda. Però jo crec que la infelicitat no la causa una parella, si no la manca d'autorealització, les debilitats, etc. Precisament per a les persones no autorealitzades la parella pot ser un refugi i una excusa per no sortir del cercle i no haver d'esforçar-se. Bé, també cada persona és un cas. D'altra banda, els instints els tenim massa educats, i ja no actuem gairebé instintivament i menys en les relacions. En fins, que m'agrada això, Jordi. Seguim.
RESULTAT DE LA PRIMERA PREGUNTA: Alguns es pregunten si hi ha una alternativa millor. D'altres pensen que és per comoditat i per por al desconegut.Uns altres pensen que molts homes no arriben a la felicitat amb les dones per culpa de la seva pròpia inseguretat. Una de les respostes m'endevina un pensament: tots som d'alguna manera bisexuals (Bravo!), i una segona opinió abunda en que la infelicitat bé donada per la pròpia insatisfacció i la no-realització. FINALMENT, jo crec que les estructures socials només han evolucionat en el concepte purament estétic i no en el seu sentit més profund. Encara no considerem, en molts casos, no en tots, que avui tenim en realitat la llibertat de fer el que més ens convingui. GRÀCIES A TOTS I SEGUIM !!!
Hola Jordi! Primerament enhorabona per aquest blog.
ResponEliminaComentant el que dius, diuen que les dones intel·ligents poden trobar un home fet una ruïna i ocasionalment aconsegueixen amb èxit reeixir-lo. Però que quan les dones que troben un home eixerit com cal, totes tenen èxit convertint-lo en una ruïna. Això és el que diuen, jo no ho he experimentat, per tant no t'ho puc assegurar :(
Hola crack.....
ResponEliminaJo m'atreveixo a respondre :
Perquè ja tenen la vida muntada, i còmode, encara que no siguin feliços del tot, .... tenen fills.... i és preferible un vell conegut que un sabi per conèixer !!!
Canviar la situació és un enrenou en molts sentits i problemes.... i no tothom s'atreveix fer un canvi de vida !
les dones també n'hi han moltes que aguanten els homes i també no són felices !
Mira Jordi, això va com va... Jo he sigut un dels homes que vaig ser profundament infeliç amb una dona, tot i que també vaig ser-hi molt feliç. Ara torno a estar amb un altre amb la que estic com mai havia estat amb l'altre. Però potser els homes que els agraden els homes són més feliços? És tot més perfecta i no hi han problemes? mmmmm Crec que no. En conec uns quants que tenen relacions més corcades que la de molts matrimonis infeliços que també conec... Qualsevols tipus d'estructura familiar que es vulgui muntar i que suposi la interelació de dos (o més) essers porta friccions. La manera de solucionar aquestes friccions equivaldrà a la felicitat de la parella, trio o el que sigui...
ResponEliminaOle, ole, això s'anima. El que us voldria dir, és que agraeixo molt els vostres comentaris i m'agradaria que parlessim tots amb tots, eh? També podem utilitzar pseudònims, així potser ens sentirem més lliures d'opinar el que volguem, no?
ResponEliminaDeixo caure una idea sobre el tema: he pensat que tot possiblement sigui molt més senzill? Heu pensat mai en l'instint animal?
Ja sé que tu penses que tots som d'alguna manera bisexuals, però responent a la teva pregunta, el fet que molts homes acabin sent profundament infeliços pot ser degut a moltes causes i no precísament pel fet d'estar amb les dones. Pot ser degut a les pròpies frustracions, no trobes? Personals, professionals, existencials... I en quant al fet de que, diem-ne per "instint", vagin darrera les dones pot ser per què en la natura cal la unió dels dos sexes, femení i masculí, per tal que s'esdevingui la procreació, si no, no existiríem!
ResponEliminaEstic d'acord amb la nausica. Et prometo Jordi que en el meu cas la bisexualitat no està gens desenvolupada... vaja no em crida... Però en canvi la unió amb una persona del sexe opost sempre m'ha agradat. Crec que molta infelicitat dels homes casats és deguda a la seva propia falta de seguretat amb la relació i els problemes d'encaix que comporta i la possibilitat de fills tampoc no ajuda, és molta resposabilitat.
ResponEliminaLo de l'instint animal... Que vols que et digui. Hi han especies molt competitives en que els mascles dominants s'imposen sobre els altres mascles... no serà el teu cas? ;-)
. . . mmmmmm, potser que si.
ResponEliminaJo sempre he sigut molt mascle i molt dominant!
jajajaja !!!
Jo estic d'acord amb el primer comentari d'en Ramon, quan diu que qualsevol estructura familiar de qualsevol tipus porta friccions. De fet la pregunta també podria ser: Per què la majoria de dones van darrere dels homes, quan moltes (o algunes) acaben essent profundament infelices amb ells?
ResponEliminaJo crec que les persones estem continuament rebent informació, processant-la, plantejant-nos coses noves i replantejant-nos coses que pensàvem que teníem ben enteses. O sigui, estem en canvi constant. Això és cosa de la societat moderna, abans la gent es casava, tenia fills i els diumenges a missa perquè era lo natural i normal. Abans, es tenia una feina es feia durant tot el dia i s'ha acabat. La societat moderna ens porta un nou concepte per absolutament tothom, i que l'ha introduït la Nausica, és l'autorealització. Abans això era cosa d'artistes i artesans, i encara. Un concepte que els intel·lectuals no s'havien plantejat mai tan com ara és la felicitat, ja que la infelicitat és cada dia més profunda. Però jo crec que la infelicitat no la causa una parella, si no la manca d'autorealització, les debilitats, etc. Precisament per a les persones no autorealitzades la parella pot ser un refugi i una excusa per no sortir del cercle i no haver d'esforçar-se. Bé, també cada persona és un cas.
ResponEliminaD'altra banda, els instints els tenim massa educats, i ja no actuem gairebé instintivament i menys en les relacions.
En fins, que m'agrada això, Jordi. Seguim.
RESULTAT DE LA PRIMERA PREGUNTA: Alguns es pregunten si hi ha una alternativa millor. D'altres pensen que és per comoditat i per por al desconegut.Uns altres pensen que molts homes no arriben a la felicitat amb les dones per culpa de la seva pròpia inseguretat. Una de les respostes m'endevina un pensament: tots som d'alguna manera bisexuals (Bravo!), i una segona opinió abunda en que la infelicitat bé donada per la pròpia insatisfacció i la no-realització. FINALMENT, jo crec que les estructures socials només han evolucionat en el concepte purament estétic i no en el seu sentit més profund. Encara no considerem, en molts casos, no en tots, que avui tenim en realitat la llibertat de fer el que més ens convingui.
ResponEliminaGRÀCIES A TOTS I SEGUIM !!!